FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'individus, que tenen característiques, interessos, habituds, etc., comuns. Ésser de mala raça. Divisió de l'espècie humana basada en criteris biològics. raça caucàsica [o raça blanca] Raça humana que comprèn la majoria de pobles d'Europa, del nord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ser comunes. El seu cas no té res de comú amb el nostre. en comú Plegats, conjuntament. Viure, treballar, posseir, menjar, en comú. Pertanyent a la majoria o a tothom. És opinió comuna. El sentit comú. De tipus usual, que no s'aixeca per sobre del nivell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tracte. M'avindré a l'opinió de la majoria. no saber avenir-se d'una cosa [o no poder avenir-se d'una cosa] Estranyar-se'n granment. Encara no se sabien avenir del cop de sort que havien tingut. És tan sorprenent que no me'n sé avenir. No em puc avenir de tot el que ens va arribar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(algú) a fer allò que es resistia a fer, vèncer la seva indocilitat, etc. Em va doblegar a còpia de paciència. La funció bàsica de la societat és doblegar els instints. Sotmetre's a allò que hom es resistia a fer. Doblegar-se a la voluntat de la majoria. haver [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaça. Fingir, simular. Ell figurà una retirada. Afigurar-se. Em figurava que ja no vindríeu. Imaginar 1 2. La gent es figura l'altra vida exactament igual que aquesta. Formar part d'un nombre de persones o coses. La majoria dels mots que figuren en aquesta llista. Aparèixer en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de flors o de grans disposats al llarg d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de la majoria de cereals i de moltes gramínies silvestres. Una espiga de blat, d'ordi, de sègol. El sol daura les espigues. Una espiga plena. espiga de blat de moro Panotxa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància amorfa, transparent o translúcida, dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, resistent a l'acció química de la majoria de substàncies, feta fonent una mescla de sílice i carbonat de sodi o de potassi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seva base, no estar ben fixada, venir baldera. Aquesta taula balla: l'heu de falcar. Dins aquestes sabates, els peus m'hi ballen. Un resultat, una quantitat, mostrar-se oscil·lant entre dues opcions. L'escó que balla podria alterar la majoria parlamentària. ballar les lletres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'art dramàtic. La regla de les tres unitats. Les regles d'un joc. No hi ha regla sense excepció. en regla Com és degut. per regla general En la majoria dels casos. posar en regla Sotmetre als tràmits necessaris. Has de posar els papers en regla de seguida. Tu rai, Maria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
majoria d'embarcacions esportives. vela de creu Vela rodona. vela de mitjana Vela triangular que s'hissa en l'arbre de mitjana. vela de tallant [o vela de tall] Vela triangular o trapezial que, quan és caçada al màxim, corre en sentit de proa a popa. vela llatina Vela triangular [...]
